Ricard Espelt
Llicenciat en Belles Arts i Doctor de la Societat de la Informació i el Coneixement. Investigador senior a l’Internet Interdisciplinary Institute (UOC). Ha focalitzat la seva recerca en l’àmbit del cooperativisme de plataforma agroecològic i ha dirigit diversos projectes d’art i comunicació. Co-impulsor del centre de cultura i recerca contemporània inLoft a Copons (Anoia).
A la bio d’Instagram us definiu com a “Un centre cultural i de recerca contemporània”. Però què és o què vol ser exactament Copons InLoft?
Sabem que volem ser ara, però no sabem que serem demà. Volem tenir la capacitat d’adaptar-nos en funció d’allò que ens motivi en cada moment. En tot cas, tractem de viure el present amb passió i projectar activitats que ens omplin en l’ara i l’aquí. Ens agradaria contribuir a la cultura i a la recerca contemporània i, al mateix temps, realçar el territori i les persones que l’habitem. A partir d’aquest punt, amb humilitat i respecte, mirarem de fomentar nous diàlegs a través de l’activitat cultural i l’acollida d’investigadors i investigadores.
Com neix aquest projecte? I per què a Copons?
Disposem d’un petit habitatge familiar que, amb el suport d’amics i la complicitat de les persones que hi han treballat, s’ha anat conformant com un espai acollidor. A mesura que li hem anat donant forma també hem anat projectant l’ús que li volem donar. En paral·lel, a Copons, ens hem anat reunint informalment un grup de persones que compartim interessos comuns vers la cultura i el territori. D’altra banda, el poble està ple d’artistes i artesans, a voltes no prou ben visibilitzats i té un teixit social força actiu. Perquè et facis una idea del potencial, més de mig poble forma part de la Comissió de Festes. Per tant, només volem ser una peça més de la baula i contribuir, en la mesura que puguem, amb propostes que poden complementar les activitats culturals que ja es fan.
Quins són els referents que t’han orientat a l’hora de crear Copons InLoft?
M’agrada molt el programa Territori Contemporani del Martí Sales perquè en els anys d’emissió ha mostrat la riquesa d’espais i iniciatives que hi ha a Catalunya més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona. La varietat i la lògica dels projectes indica que des de l’àmbit rural podem contribuir d’una manera significativa a la cultura, a l’art i a la recerca. Amb relació a espais inspiradors, tinc una predilecció especial pel Centre d’Art Contemporani del Konvent de Cal Rosal al Berguedà. El Konvent és una referència i un mestratge pel “que”, però sobretot pel “com”, per l’estima i la coherència, sobre la qual s’articula qualsevol de les activitats que s’hi realitzen. De totes maneres, inLoft té la seva pròpia lògica vital i aquesta va associada a les mateixes persones que en formem part.
A qui s’adreça aquest espai? I quines iniciatives teniu pensades en aquesta primera etapa?
Comencem amb Nit de Pedra Seca, una convocatòria de fotografia i arts escèniques que vol ressaltar el patrimoni de la pedra seca a Copons i els entorns des d’una mirada contemporània. A principis de juliol tindrem una activitat al voltant del cooperativisme d’habitatge d’una persona que farà una residència en el procés final de la seva tesi doctoral. Durant l’estiu també farem un cicle de concerts amb músics propers i a qui admirem molt. També tenim projectades algunes activitats que vinculen art i agroecologia i que iniciarem aviat.
Espais culturals, de creació i de recerca com aquest com es poden vincular al seu entorn immediat? Què pot aportar a un micropoble un projecte així? I quins són els beneficis pel projecte ubicar-lo en un poble com Copons?
Penso que és important que l’activitat que es desenvolupa en espais d’aquest tipus pugui aportar nous diàlegs i noves perspectives a l’entorn on es produeixen. El coneixement, la mirada i la interpretació contemporània de la cultura i la recerca han de ser el pal de paller per donar noves formes per interpretar la vida als petits pobles. A voltes, és possible que la mirada contemporània serveixi per recuperar costums ancestrals. Fer-ho en un municipi petit ha d’anar lligat a la possibilitat de fer les coses fàcils, evitar l’excés de burocràcia, facilitar de sumar a tothom qui li pugui interessar, etc.
El món rural està prou dotat d’equipaments culturals?
Des de la meva perspectiva la cultura és un element essencial per la transformació política, social i econòmica de qualsevol territori. Es fa molta feina, hi ha molts espais i sempre està bé que en sorgeixin de nous que s’inspirin, que copiïn i que explorin noves fórmules per convertir la cultura en el motor essencial per projectar i dinamitzar el territori.
Tu has estat sempre molt implicat en la ruralitat des de diferents àmbits. També has estudiat tot el món del cooperativisme i de grups de consum. Creus que hi ha una revalorització cap a aquests mons arran de la pandèmia?
Ara mateix, per una part de la població, hi ha més consciència general del que implica la producció, elaboració, distribució i consum d’un determinat producte o servei. La pandèmia és una sacsejada i un avís clar a com vivim i com ens relacionem amb l’entorn. Des de la meva perspectiva, una persona que transita de l’àmbit rural a l’urbà en el dia a dia, la pandèmia ha marcat un punt d’inflexió i un qüestionament a la teoria que hem de transitar a una vida cada vegada més urbana. Actualment, hi ha un corrent de persones que decideixen anar a viure a l’àmbit rural, a parir de qüestionar-se com han viscut fins ara. Això ens ha de permetre experimentar com a societat en nous models de com volem viure, fomentant encara més el teletreball. Tot i això, no voldria pecar de naïf. Crec que arribarem a un pic i, un cop superada l’impacte més gran de la pandèmia, el flux es calmarà i potser, fins i tot, farà un recés. Respecte a fórmules de consum vinculat a l’economia social i solidària és evident que estan en creixement i tant de bo aquesta corba de creixement es mantingui. Per mi, el gran repte d’aquests models cooperatius és que sàpiguen transitar cap a models de plataformització digital. La digitalització ha de facilitar una intercooperació més eficient entre els agents i, d’aquesta manera, transitar a un canvi d’escala.
Ton Lloret Ortínez- Impulsor de Repoblem