Molta gent no sap on és la Vall del Corb i molts dels qui saben on és no l’han trepitjat mai. Però tothom qui la coneix o hi ha estat en diu meravelles, tan del lloc com de la gent que hi viu. Està força a l’abast per carretera i els pobles que hi ha disposen de molts serveis. És un bon lloc on viure.
Hi ha un mosaic paisatgístic format per camps d’oliveres, ametlles, cereals, vinyes i algun camp de pistatxos, a banda d’alguna granja.
Són parcel·les petites. Es podrien considerar minifundis. Potser per això els pobles de la Vall han mantingut un creixement moderat i, com a tot arreu hi ha cases més grans que d’altres; però es percep força equilibri. A la majoria són nuclis amb les mateixes cases que hi havia fa mig segle.
Són nuclis amb les mateixes cases que hi havia fa mig segle
El 1930 Maldà comptava amb 952 habitants. Segurament el rendiment modest de la terra que oferien aquestes parcel·les agrícoles, sumat a la mecanització del camp, que a partir dels anys 1920 feia que es requerissin menys braços al tros i, sobretot la revolució industrial que va propiciar una atracció de població cap als jornals segurs que oferien les fàbriques de ciutat; va provocar un procés de pèrdua d’habitants que seria imparable.
A la capital de l’Urgell, Tàrrega (a 17km de Maldà) es va produir una síntesi d’aquesta migració amb la Fàbrica Trepat. Ara és un museu que explica la història de Josep Trepat. Un emprenedor targarí que, el 1914, va muntar un petit taller en el qual va fer una versió senzilla de la màquina dalladora McCormick, adaptada a l’agricultura catalana, que havia conegut en una estança a França.
La dalladora Trepat, pensada sobretot per la sega de l’alfals, va ser molt ben acollida pels pagesos. L’empresa de Trepat va anar desenvolupant nous models de màquines agràries i va arribar a tenir les 19 naus. On van anar a treballar i a viure moltes famílies que fins llavors vivien a pobles del voltant, com Maldà.
La transformació tecnològica i modernització econòmica de la dècada dels 60 va fer que molta gent abandonés el camp i el poble. Alguns habitants de Maldà van marxar per anar a treballar a la Seat, a Martorell.
Aquí, per moltes famílies el trencament va ser definitiu. Els fills d’algunes cases ja no tornarien mai més a viure a Maldà. El poble on havien nascut els seus pares i avis passava a ser tan sols un poble d’origen. Les seves arrels, on anaven a passar uns dies d’estiu amb el Seat 600, sinònim de progrés econòmic, de llibertat de moviments i modernitat. Conceptes que van provocar un solc entre el poble i la ciutat.
Han passat 90 anys des d’aquell Maldà que tenia 952 habitants. Avui, n’hi viuen tan sols 225. I hi ha moltes cases buides (en parlarem més endavant), malgrat això és un poble viu. Perquè els pobles són vius gràcies a la gent que hi viu. La vitalitat no es mesura en xifres sinó en dinamisme.
I aquí Maldà guanya de molt a pobles amb força més població. A Maldà hi ha gent dinàmica, amb ganes d’engegar projectes i amb un esperit vital que encomanen aquesta vitalitat a l’entorn on viuen i es palpa si hi vas de visita.
Una vitalitat que es pot veure només entrant al poble i amb els bancs pintats amb la bandera LGTBI. I sobretot al carrer principal on tot i anar-hi un dia entre setmana al matí enmig d’una pandèmia hi ha comerços oberts, una farmàcia, la cartera que reparteix la correspondència i algunes clientes esperant tanda a la carnisseria. La vitalitat té un exponent al Bar Centro, on farem parada més endavant.
Malgrat la vitalitat que comentàvem, el poble i la seva pervivència està en risc. Maldà pateix un greu problema d’accés a l’habitatge.
L’any 2000 hi vivien 292 persones mentre que l’any 2019 eren 220, de manera que el municipi ha perdut un 25% de població en dues dècades. Si no es reverteix, el consistori afirma que «Maldà podria quedar despoblat en 60 anys».
Durant les primeres setmanes post-confinament, quan es podien fer desplaçaments entre zones sanitàries; una família de l’àrea metropolitana va entrar a l’Ajuntament. Buscava un lloc per viure, lluny de la ciutat. Pensaven que allà podrien fer créixer la seva filla en un entorn més natural, més tranquil i més humà.
Aquesta família no va ser la única. Després d’ells, 8 persones i famílies més van contactar amb l’ajuntament buscant cases de lloguer per instal·lar-se a viure al poble. S’havia encès una petita espurna d’esperança. Enfront a aquella tendència de pèrdua d’habitants que portava 90 anys produïnt-se. I de cases buides a Maldà n’hi ha moltes. Concretament, 125 (Idescat 2011). Són ni més ni menys que el 50% de totes les que hi ha al poble. Però per diversos motius els propietaris d’aquestes cases no les volen llogar.
Aquella situació es va viure amb una enorme frustració. Com podia ser que en un poble amb la meitat de cases buides no es pogués donar cabuda a aquelles famílies que, per primer cop quasi un segle, volien anar a viure al poble?
L’agost del 2020, el Sebas Mata, regidor de l’ajuntament va fer una campanya amb un vídeo que, a partir de la pregunta: “quant estimes el teu poble?” convidava a reflexionar sobre la necessitat de posar les cases a disposició de nous habitants. Ho reblava amb un hastag contundent: #novolemsercementiridecases.
El Bar Centro: un bar de poble que és molt més que un bar.
A part de regidor, el Sebas és un dels socis del Cafè Bar Centro. Després d’estudiar Belles Arts a Barcelona va tenir clar que volia tornar a viure a Maldà. Des de fa 5 anys és un més de l’equip que el tira endavant, quan en van agafar el relleu i li van donar una bona embranzida.
Hi ha espais que parlen. Aquest n’és un. El Bar Centro explica que és molt més que un bar. És un espai cultural, i es veu només obrir la porta; per la distribució i la decoració, les instal·lacions artístiques, però sobretot, per elements culturals com les exposicions d’artistes que alberga o la biblioteca de la dona escriptora, estrenada a principis del 2020 i que aplega més de 300 llibres escrits per dones.
Al Bar Centro, s’hi fan concerts dos cops al mes i s’hi celebren cicles de xerrades o debat com un que va tenir lloc al febrer del 2020 sobre el treball sexual. Pel Sebas: “La cultura és un element important per lluitar contra el despoblament”. Les parets del Bar Centro han vist néixer fins i tot una associació: l’Associació Maldanejant, formada per veïns de Maldà i de l’Urgell. Un bullici de cultura i d’activitat si es té en compte que el poble no arriba als 250 habitants.
L’activitat cultural es combina amb cafès, cerveses, menús de migdia o àpats al vespre per compartir. Compartir un espai, un lloc de trobada, de reflexió i compartir moments.
Quan visito Maldà per escriure aquestes línies el bar està tancat al públic. Estem a punt d’entrar a una segona onada de la pandèmia, i les mesures sanitàries s’han pres, un cop més sense tenir en compte la ruralitat.
Les coses es troben a faltar quan es perden. Perquè és llavors quan podem apreciar la dimensió del buit que deixen. En un micropoble, el bar del poble és l’únic espai de relació i de contacte humà per molts dels veïns. Sobretot, per la gent gran, que viu sola i que té la família lluny del poble. La partida del domino, la tertúlia al voltant la premsa esportiva o aquell cafè d’havent dinat els són mitja vida.
Perquè un bar poble és molt més que un bar, i el Bar Centro de Maldà és molt més que un bar de poble.