Publicat el Deixa un comentari

L’Albert i l’Andrea, dos repobladors que volen ajudar a repoblar

tuixent

És un altre tipus de relació que estableix lligams molt més forts entre els habitants

Hi fa fred a Tuixent a l’hivern. Queda força enlairat; concretament està a 1225m. A la vessant meridional de la Serra del Cadí. Per això, ben a prop d’aquest poble de l’Alt Urgell hi ha una estació d’esquí nòrdic que en anys normals atrau bastants amants d’aquest esport.

El COVID, però, ho ha fet replantejar tot, i el turisme n’ha estat un dels grans afectats. Potser el turisme interior no tant, almenys a l’estiu, però tot aquell moviment de gent que era habitual en aquest racó de món s’ha vist limitat. 

Però, sigui un any bo o no tan bo; els turistes van i vénen, però no s’hi queden. Els qui viuen a la vall de dilluns a diumenge són pocs. Comptant Tuixent, Josa i totes les cases disperses, el municipi no arriba als 150 habitants.

Els qui viuen a la vall de dilluns a diumenge són pocs.
No arriben a 150 habitants.

Res a veure amb com era fa encara no dos segles. El 1857, el poble tenia 1.229 habitants. I el nom de Tuixent era conegut a arreu del Principat gràcies a les trementinaires.

Les trementinaires eren dones que es dedicaven a recol·lectar herbes medicinals i a elaborar la trementina (feta amb resina del pi roig) i altres remeis que anaven a vendre en viatges que feien, a peu, per tot Catalunya.

A l’entrada del poble, un museu explica les gestes i els coneixements de les trementinaires, en una època on la medicina encara no estava a l’abast de tothom. 

Entre setmana, però, fora de la temporada turística el museu està tancat. Tampoc hi ha gaire mainada jugant al parc que hi ha al costat. I poques pilotes fan soroll entre els bonics carrers que uneixen les cases de pedra.

El 2020, a l’escola de Tuixent tan sols hi ha 8 alumnes. I, clar, una xifra tan baixa genera preocupació entre els veïns perquè la continuïtat d’un servei tan essencial es veu perillar. 

Tuixent. Foto Albert Barrabes 9
Foto Albert Barrabés
Tuixent. Foto Albert Barrabes 3
Tuixent. Foto: Albert Barrabés.

Si una escola tanca per pocs alumnes, això pot fer que les famílies que quedin amb fills en edat escolar es plantegin marxar a viure en un altre lloc on hi hagi escola. I, per arrodonir-ho dramàticament; si un poble no té escola, ben poques famílies voldran anar-hi a viure. El peix que es mossega la cua.

Però, a vegades, les situacions varien i es produeixen petits canvis fortuïts. I aquesta història va de dos repobladors que van fer un canvi de vida una mica abans del que molta gent ha decidit fer-lo.

L’Albert, de Gavà, i l’Andrea, d’Horta, van comprar una casa a Tuixent l’agost del 2019. Després d’uns mesos buscant per diferents pobles de la zona de Lleida i Girona; van trobar una oportunitat que els va encaixar de seguida. 

A tots dos els agrada la muntanya i, un cop lligada la compra de la casa; Tuixent els alegrava els caps de setmana, els ponts i, sobretot l’estiu i les vacances. Durant mig any hi anaven pujant sempre que podien per desconnectar de la vida a Barcelona. A la Vall de la Vansa, hi havia un altre ritme. 

El canvi era tan dràstic i, a Tuixent “de seguida ens van acollir molt bé i ens agradava tant” diu l’Albert, que cada diumenge; “quan arribava el moment de tornar a la ciutat se’ns feia molt pesat”.

Al cap de pocs mesos, van començar a plantejar-se la opció d’instal·lar-se definitivament a viure-hi. Cap a finals de 2019, l’Andrea, que és infermera va buscar opcions de feina a hospitals de la vora. I l’Albert, que és programador web, va buscar alguna empresa d’aquest sector que fos relativament a prop i/o que li permetés l’opció de teletreballar.

albert i andrea
Albert i Andrea.
Tuixent. Foto Albert Barrabes 2
Tuixent. Foto: Albert Barrabés

“Ens va sortir tot molt rodat” reconeix. Poc abans que esclatés la pandèmia va trobar feina a una empresa d’Andorra, on va a treballar presencialment algun dia, però sobretot fa teletreball i, l’Andrea va trobar feina a un hospital de la Seu d’Urgell. 

L’esclat de la pandèmia i el confinament els va enganxar amb un canvi de vida total. Després d’una vida a la ciutat, tots dos tenien noves feines i s’havien instal·lat a Tuixent.

Després del primer confinament, moltes persones van decidir marxar a viure al món rural. Va ser la primera onada de repobladors COVID. En molts casos, eren persones o famílies que, com l’Albert i l’Andrea, ja s’havien plantejat d’establir-se a viure a una casa familiar que tenien al poble, i la crisi sanitària ho havia accelerat.

Quan parlem per escriure aquestes línies ja fa setmanes que ha arribat el fred. El dia és molt curt però, tot i això, quan li pregunto si el canvi d’estació li ha fet modificar la perspectiva, em diu rotundament que no

Vull mirar de reflectir tant la part positiva com la negativa de viure a un poble. Però quan li demano pels inconvenients de viure a Tuixent es queda en silenci i ha de rumiar una bona estona. Em diu que no ni troba gaires.

“Per dir alguna cosa; el fet de no veure tan sovint els amics”. I un altre tema és “que has de planificar més coses com les compres o les anades a fer gestions a poblacions més grans, cosa que a ciutat no cal fer perquè tot ho tens molt més a l’abast”. Però el balanç és molt positiu.

Amb el canvi de vida han trobat més temps per dedicar a les seves aficions; caminar per la muntanya, l’hort i l’artesania; l’Andrea elabora joies i peces amb ganxet. Ho podeu veure al seu perfil d’instagram @filiplata

IM2
Hort 1

“Aquí ens relacionem amb menys persones, però són relacions molt més intenses que les que teníem a ciutat”. Hi ha una relació de veïnatge, que és una de les coses que el món urbà ha anat perdent. 

“L’altre dia vam decidir canviar la llar de foc per una estufa i, de seguida que vaig comentar que m’arribava, van venir 3 veïns a ajudar-nos a muntar-la. Entre tots, en un matí ho vam deixar enllestit i ho vam celebrar dinant una paella. És un altre tipus de relació que estableix lligams molt més forts entre els habitants”. 

Els veïns els van acollir tan bé que de seguida es van poder involucrar en el poble. Per això van veure que l’escola, amb només 8 alumnes, era un servei cabdal. I que el fet de tenir tan pocs alumnes es veia amb preocupació.

A principis de 2020, l’Albert em va escriure per primer cop. Havia vist el compte de twitter de Repoblem, creat pocs dies abans i van considerar, amb el vist-i-plau de l’ajuntament, que fer un tuit-crida podia ajudar a guanyar habitants i frenar el despoblament.

El tuit va ser molt ben acollit. En poques hores va tenir molts retuits i el correu electrònic que havien creat per centralitzar les peticions van rebre més d’un centenar de correus de persones que s’interessaven a anar-hi a viure.

A Tuixent, com a molts pobles de Catalunya, pràcticament no hi havia oferta de cases de lloguer. Tan sols n’hi havia en venda. Però havien fet treball previ sondejant algun propietari d’allotjaments turístics i van poder aconseguir que un dels habitatges passés a lloguer ordinari. 

Aquest habitatge, el va llogar una noia que feia temps que treballava al poble i que davant la dificultat de trobar casa de lloguer, havia hagut d’anar a viure en un hotel d’un poble de la vora.

Altres propietaris, entenent el repte de frenar el despoblament, van oferir cases o finques, que tenien sense ús, per si algú les volia comprar. Començava a moure’s alguna cosa.

IMG 20201205 WA0008
Andrea Taller

El repte del repoblament ha fet reprendre unes reunions que feia anys ja s’havien fet. Aquesta vegada amb els nous repobladors; l’Albert i l’Andrea. Així, el grup inicial, que tenia com a objectiu anar facilitant informació i resolent les peticions de les persones que els escrivien arran del tuit es consolida i s’obre a persones d’altres pobles de la Vall; Cornellana, Fórnols, Sorribes de la Vansa i Ossera. 

El grup es troba cada divendres i hi participen uns quants veïns de cada poble. Aquest grup veïnal també l’integren alguns membres d’ajuntaments i miren d’autoorganitzar-se per afrontar reptes i resoldre problemes (habitatge, comunicacions, treball, etc.). “Hem batejat el col·lectiu amb el nom de “Reviure les Valls”. Perquè, a part d’atraure més habitants, volem millorar els serveis i la vida de la gent d’aquí perquè la zona tingui futur i no n’hagi de marxar ningú”.

El grup veinal ha començat a recollir fruits; les últimes setmanes han aconseguit mobilitzar dos habitatges de lloguer a preu assequible a pobles de la vall, que fins ara estaven fora del mercat.

L’Albert, l’Andrea i la gent de Tuixent i la Vansa són un bon exemple de com es pot fer un bon repoblament. Els primers perquè de seguida s’han implicat en els reptes i la vida del poble, i la gent del país perquè els ha sabut acollir i fer-los partícips de la vida a Tuixent. 

A banda dels fruits que pugui donar la crida i l’organització veïnal, a principis de 2021; el poble guanyarà un nou habitant; aquesta parella de repobladors que volen ajudar a repoblar estan esperant un fill. Així, entre tots, unint esforços i ajudant-se aconseguiran Reviure les Valls.

Ton LloretRepoblem

Comparteix amb els teus:

Deixa un comentari